Na Nova

Imatge: Sebastià Vidal

Projecte inicial de neteja i documentació

Campanya (2019) d’intervenció arqueològica

El jaciment arqueològic de Na Nova fou declarat Bé d’Interès Cultural mitjançant el Decret 2563/1966 i, per tant, està protegit per la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears de 1998. Igualment, apareix recollit a l’IMPP (1138), a la Carta arqueològica de Mallorca (42/9) i al Catàleg de protecció de jaciments arqueològics del municipi de Santanyí (JA 9), així com a d’altres inventaris d’investigadors per compte propi.

A nivell formal, es tracta d’un poblat talaiòtic de l’Edat del Ferro amb estructures visibles que ocupen una superfície aproximada de 1293m2. Està situat a una zona plana a una cota d’uns 50m. A més, dispersos arreu de la tanca, s’observen abundants fragments de ceràmica rodats (per efecte de les tasques agrícoles) amb una cronologia que abraça des de l’època prehistòrica fins a l’època moderna. Tot el conjunt es troba encastat al cantó que conformen dues de les parets mitgeres de la tanca, a les quals es poden apreciar blocs de grans dimensions que amb tota probabilitat en origen devien formar part de les construccions prehistòriques. Així mateix, dins la finca veïna en direcció a l’oest, aferrat a la paret seca, hi ha un claper aterrassat de formació recent que eventualment podria estar cobrint més restes d’època prehistòrica, malgrat en l’estat actual és difícil de precisar; les fonts orals afirmen que es va fer servir com a secret de contraban.

L’element central del jaciment el constitueix un talaiot circular de 12m de diàmetre extern, 6m de diàmetre intern i de fins a 2,1m d’alçada en el seu punt més alt; a la cara més ben conservada s’hi observen fins a cinc filades completes. L’interior es troba completament colmatat de pedres provinents de l’enderroc, però es distingeixen amb claredat el parament intern i extern, com també un tram del que probablement era la columna central polilítica, actualment caiguda. El talaiot conserva el portal adintellat amb orientació sud-est. Tal com es pot observar a la planimetria, a un tros del parament del monument se li adossa un mur de paret seca moderna que fa de partió entre parcel·les; aquest tram de paret aprofita l’estructura del talaiot, com succeeix també en el cas del talaiot de Son Danús Vell al mateix terme municipal. L’exemplar de Na Nova presenta unes característiques bastant estàndards per la seva tipologia, amb paral·lels evidents amb altres talaiots circulars de l’illa com els de Son Fornés (Montuïri), Son Fred (Sencelles), Talaies de Can Jordi (Santanyí) o Sa Canova (Artà), entre molts d’altres.

Tant immediatament adossades al talaiot com estenent-se cap a l’oest, hi ha tot un seguit de construccions i murs ciclopis de traçat dubtós. En el seu estat actual i a l’espera d’una intervenció que permeti esclarir-ho, la funcionalitat d’aquests edificis planteja una interpretació complicada. Probablement es tracti d’habitacions del poblat talaiòtic. La monumentalitat d’aquestes restes és força més reduïda que la del talaiot ja que es troben en un estat de conservació deficient, en alguns punts pràcticament arrasades o cobertes per vegetació i enderroc.

La referència més antiga coneguda del jaciment la trobam en un manuscrit inèdit de finals del segle XIX del prevere Guillem Vadell Vidal, autor que simplement esmenta l’existència de “talaies” a la possessió de Son Amer. Jaume Planas Bernat menciona materials procedents de Son Amer en una publicació manuscrita de data desconeguda, sense aprofundir en més detalls de les restes arquitectòniques (Aguiló i Mascaró, 1969).

L’autor que realitza una primera descripció de les característiques formals del talaiot, per bé que breu, és Juan Parera (Parera, 1929). No esmenta les estructures adossades, ja que es limita a donar les mesures del talaiot circular. Així mateix, fa referència a l’existència d’un segon talaiot, que avui en dia hauria desaparegut: “Veïnat hi ha un altre talaiot irregular de 2m d’altària; sembla que aquí hi havia una població primitiva”.

L’any 1969 Cosme Aguiló i Josep Mascaró Pasarius publiquen a les pàgines del Bolletí de la SAL les “Noticias para la carta arqueológica de la comarca de Santanyí”, on aporten la primera planimetria de Na Nova.

Altres al·lusions al poblat les fan autors com Gabriel Pons (1999) o Javier Aramburu-Zabala (2005, 2018), que inclouen el jaciment en els seus inventaris. Aramburu-Zabala incorpora una planimetria esquemàtica molt similar a la d’Aguiló i Mascaró i algunes fotografies, on es veu el jaciment cobert per una espessa vegetació.

Més recentment es produí l’única intervenció que s’ha realitzat fins a dia d’avui a Na Nova. Va consistir en una campanya de neteja de vegetació intrusiva dirigida per l’arqueòloga Beatriz Palomar Puebla. Amb l’ajuda de voluntaris de Lausa, entre 2016 i 2017 es van dur a terme nou jornades de desbrossament de matèria vegetal crescuda sobre les estructures del jaciment. Arran d’aquesta neteja, amb la finalitat d’adequar el jaciment, es poden apreciar amb major claredat les restes arqueològiques i es van prendre imatges aèries amb l’ajuda d’un dron.

La manca d’excavacions sistemàtiques ens impedeix conèixer més detalls del jaciment, com a mínim a petita escala, ja que ha estat inclòs en estudis d’arqueologia del paisatge. En aquestes condicions, i a falta d’intervencions futures, l’únic element del poblat que es pot identificar amb seguretat és el talaiot circular. Els d’aquesta tipologia són els més abundants a Mallorca i estan construïts amb tècnica ciclòpia, essent les pedres del parament extern generalment de majors dimensions que les del parament intern. La columna central polilítica degué sostenir una coberta feta amb lloses de pedra o bigues de fusta i el corredor d’accés tendeix a ser de reduïdes dimensions, com en el cas que ens ocupa.

Les datacions radiocarbòniques més fiables per a talaiots de planta circular a Mallorca provenen dels jaciments de Son Fornés, Son Ferrandell-Olesa i Son Fred i situen l’horitzó de construcció dels mateixos devers el segle IX a.C.: “a fines del siglo IX ya había talayots circulares construidos y parece razonable considerar ese siglo, especialmente su segunda mitad y los comienzos del siguiente, como el de su construcción” (Aramburu-Zabala, 2009: 26). En altres casos, com a Cornia Nou (Menorca), la cronologia inicial és clarament més antiga (Anglada ​et al.,​ 2014).

Pel que fa a la interpretació relativa a la funcionalitat dels talaiots, actualment la teoria més acceptada segueix essent la de l’equip de Son Fornés.

Agraïments:

Al propietari, Blai Rigo, que permet que, en els seus terreny, es puguin realitzar activitats arqueològiques.

A tos els voluntaris, sense els quals no es pot dur endavant la tasca:

  • Julián Acuña
  • Cosme Aguiló
  • Sebastià Amer
  • Jaume Binimelis
  • Hans Bracker
  • Sofia Camara
  • Jaume Cardell
  • Nico Escanilla
  • Alfonso Estarellas
  • Josep Estelrich
  • Bartomeu Font
  • Samanta Fontiroig
  • Joan Gener
  • Hanane Haddouti
  • Isabel Lorente
  • Melcior Martí
  • Sion Martí
  • Antoni Mestre
  • Joan Mestre
  • Gabriel Noguera
  • Miquel Pagès
  • Beatriz Palomar
  • Miquel Àngel Perelló
  • Joan Pinya
  • Anna Ramis
  • Miquel Rigo
  • Susan Roig
  • Cristòfor Salom
  • Miquel Àngel Salvà
  • Maria del Mar Sánchez
  • Maribel Sánchez
  • Doris Schuppe
  • Rainer Schuppe
  • Gregori Suau
  • Ricardo Tobaruela
  • Antoni Vecina
  • Ricarda Vicens
  • Marc Vidal
  • Salvador Vidal
  • Sebastià Vidal