Torres, talaies i talaiots de la Mediterrània. Un cant pels drets humans 2020 (1)

Igual que aquests anys passats, Lausa s’ha adherit les reivindicacions de l’acte, que a Santanyí es va fer a la torre d’en Beu.

MANIFEST

TORRES,TALAIES I TALAIOTS DE LA MEDITERRÀNIA, UN CANT PELS DRETS HUMANS

11 DE GENER DE 2020

D’ençà del 2017 i a causa d’uns fets produïts entre els nostres veïnats més propers de la Mediterrània, la fuita de casa seva de milers de refugiats en condicions infrahumanes, es posà en marxa una iniciativa ciutadana, a la qual es va sumar l’Administració, senyal que ambdues poden conviure i lluitar per objectius comuns.

Partint de fets històrics com la creació d’una xarxa de torres de vigilància arreu de tot Mallorca i un sistema ideat pel matemàtic i historiador Joan Binimelis de senyals de llum i de fum per advertir els perills en el segle xvi, l’acte d’avui i l’acció proposada dona la volta a la història i proposa que les torres, talaies i talaiots siguin punts de llum i finestres obertes a l’acollida.

La conservació del patrimoni i la defensa dels drets humans es donen la mà, canviant-ne l’ús!

El drama que pateixen les persones refugiades a la Mediterrània no ha millorat en aquests anys, el que en un inici volia ser un reclam, un toc d’atenció per a aquells que SÍ poden canviar els fets, a dia d’avui s’ha convertit en una exigència d’acció. NO podem oblidar el vertader sentit d’aquest acte i convertir-lo en un dia festiu, tractem l’acte amb molt de respecte i per això llegim el manifest i alçam la veu cantant «Viatge a Ítaca», com a símbol de tantes quimeres…

El Fons Mallorquí de Solidaritat i Amnistia Internacional segueixen fent la seva tasca per dignificar la vida a països com el Marroc, el Líban, Tunísia ,Palestina, Quios… contra la xenofòbia, la violència de gènere, on són massa habituals, però és clar que això no basta, volem acollir i volem fer qualque cosa més!

És per això que avui dissabte 11 de gener de 2020 encenem les torres, talaies i talaiots amb fum de dia i amb foc de nit. No ho feim per avisar de cap enemic que amenaci la nostra costa sinó contra els perills en què podem caure com a societat: la intolerància, la desigualtat o la deshumanització. 

Si encenem les torres, les talaies i els talaiots és perquè els valors que reclamam (solidaritat, convivència, respecte a la diversitat, conservació del patrimoni cultural i natural, etc.) trobin el camí i siguin ben presents en el nostre dia a dia.  

Un altre any, un grapat de persones de la Mediterrània hem encès senyals per denunciar allò que no volem com a societat i per reclamar quin hauria de ser el camí a seguir. Sabem que és només un gest d’un dia, però això no ha de fer oblidar les idees que impulsen aquesta iniciativa.

Per això, demanam a les institucions competents i que realment tenen capacitat de decidir que no mirin cap a una altra banda i actuïn per canviar realment les coses. Volem que es prenguin mesures efectives davant aquesta crisi humanitària. Nosaltres, des de les torres, talaies i talaiots seguirem vigilants perquè els drets humans resplendeixin per tot. 

Talaies i talaiots de les Illes Balears. Un cant pels drets humans 2019 (2)

Ahir, a sa torre d’en Beu, vàrem participar en aquesta activitat per reivindicar la conservació del patrimoni històric i sensibilitzar la ciutadania sobre els drets humans i que enguany denuncia la violència contra les dones refugiades.


Imatge: Joan Pinya

Si voleu veure més imatges ho podeu fer a la galeria.

Aquí teniu un vídeo:


Talaies i talaiots de les Illes Balears. Un cant pels drets humans. de Lausa (Sebastià Vidal) a Vimeo.

El que segueix és el text del manifest de les entitats organitzadores que es va llegir:

Talaies de Mallorca

Torres de defensa pels drets humans

Avui, dia 12 de gener de 2019, ens tornem a trobar aquí per encendre llums d’esperança i de reivindicació, per plantar cara i no retrocedir davant de la foscor que sembla que avança sense aturador en el terreny de la vulneració dels drets més elementals.

D’ençà de la primera edició de la iniciativa que vàrem anomenar Torres de defensa pels Drets Humans, una sèrie de circumstàncies han modificat el paisatge en els dos fronts que encapçalaven la nostra reivindicació. El primer front feia referència a la demanda de solidaritat i l’exigència de respecte cap a aquelles persones que s’han vist obligades a abandonar els seus països d’origen i emprendre un perillós viatge, amb la intenció de millorar, o senzillament salvar, les seves vides, i el segon, a l’exigència d’actuacions als particulars i institucions de qui depèn la conservació d’aquests elements del nostre patrimoni arquitectònic, paisatgístic i cultural que són les torres de defensa de les nostres costes.

En aquest paisatge de llums i ombres, sens dubte, les llums vénen dels avenços assolits en aquesta segona demanda: voldríem pensar que la nostra acció reivindicativa va esperonar a actuar als responsables i que el nostre toc d’atenció respecte a l’estat lamentable de conservació de moltes d’aquestes construccions ha contribuït a engegar o accelerar les actuacions que s’han produït en els darrers dos anys.

En aquest camp, no podem més que agrair les iniciatives dels responsables de patrimoni del Consell de Mallorca i dels particulars que s’han posat mans a l’obra en la restauració d’aquests elements arquitectònics, així com encoratjar-los a seguir amb aquestes iniciatives i demanar-los que no s’aturin fins que totes les torres de defensa que encara existeixen es trobin en un estat òptim de conservació.

Les ombres, per contra, amenacen la nostra primera reivindicació. Hem vist com en els darrers dos anys s’han multiplicat els discursos carregats de xenofòbia i com alguns d’aquests discursos ens arriben, ara, des dels mateixos governs. A conseqüència de decisions governamentals, es persegueix, com si es tractés de delinqüents, les organitzacions d’ajuda als refugiats, es tanquen els ports als seus vaixells i es fa el possible per mostrar a tothom -fins i tot als pescadors amb bona voluntat- que l’ajuda als refugiats només els comportarà problemes.

I mentrestant, les xifres de morts a la Mediterrània només fan que augmentar.

Aquest any que acabem de deixar enrere, però, serà recordat també com l’any en què la reivindicació d’igualtat d’oportunitats i la denúncia dels abusos de poder i de la violència per part del col·lectiu feminista ha sacsejat consciències dins la nostra societat.

És per això que enguany volem afegir un esment especial a la doble dificultat i la doble condemna que suposa ser dona i refugiada. A més de jugar-se la vida com els seus companys de viatge, les dones sovint són sotmeses a vexacions i abusos de caràcter sexual o són captades per xarxes d’explotació i de tracta de persones.

Per denunciar, una vegada més, aquestes situacions intolerables, per prendre consciència de la nostra pròpia responsabilitat com a ciutadans i per contribuir a posar llum en la foscor, tornem a encendre les talaies de Mallorca.

Talaies de Mallorca. Torres de defensa pels drets humans.

Ahir, a sa torre d’en Beu, vàrem participar en aquesta activitat per reivindicar la conservació del patrimoni històric i sensibilitzar la ciutadania sobre el drama que pateixen les persones refugiades.

Imatges: Joan Pinya

Si voleu veure més imatges ho podeu fer a la galeria.

Aquí en teniu un vídeo:

Talaies de Mallorca from Lausa (Sebastià Vidal) on Vimeo.

El que segueix és el text del manifest de les entitats organitzadores que es va llegir:

TALAIES DE MALLORCA

Torres de defensa pels drets humans

Manifest 2018

Ara fa tot just un any molta gent es reunia per primera vegada en resposta a la crida del professorat de l’IES Marratxí i dels membres de la Societat Balear de Matemàtiques. Centenars de persones es congregaren al voltant d’aquestes torres de defensa que delimiten el nostre territori, amb la intenció de tornar a donar-los vida després de segles d’inactivitat.

Aquest, però, no era l’únic objectiu d’aquesta iniciativa simbòlica, sinó que es va acompanyar d’una sèrie de reivindicacions: la primera, històrica, per recordar la figura del manacorí Joan Binimelis –que va ser qui va idear el sistema de senyals de què formen part les torres–; la segona, patrimonial, com un toc d’alerta sobre la situació de degradació en què es troben alguns d’aquests elements arquitectònics, i la tercera, humanitària, per reclamar, també, atenció sobre les condicions inhumanes i de privació de drets a què es veuen sotmesos milers d’éssers humans que protagonitzen allò que hem conegut com a crisi dels refugiats.

Un any després d’aquella primera acció, els fets no ens permeten ser gaire optimistes pel que fa a les nostres demandes. Hem deixat enrere l’any Binimelis, que era l’única reivindicació circumstancial, i ens trobam davant les altres reivindicacions, aquestes de caràcter estructural: la patrimonial i la humanitària.

El Consell de Mallorca ha posat fil a l’agulla pel que fa a la defensa i a la restauració del patrimoni arquitectònic, però queda molt de camí per recórrer i, en molts de casos, la degradació encara avança desgraciadament molt més ràpidament que les accions encaminades a aturar-la.

Ara bé, si en un àmbit no només no hem avançat sinó que hem anat enrere, ha estat en la qüestió dels refugiats: aturat el front de Grècia, gràcies a unes negociacions vergonyoses de la Unió Europea amb Turquia, la desesperació ha fet que aquells que cerquen una vida digna hagin optat per vies més perilloses, especialment la italiana i, de vegades, fins i tot la que té com a meta les nostres costes. La xifra de les víctimes mortals ens és desconeguda, queda enfonsada a les aigües de la mar Mediterrània, juntament amb les embarcacions i els seus ocupants.

Enguany també hem conegut les condicions d’esclavatge a què són sotmeses moltes d’aquestes persones, abans d’iniciar el seu viatge incert, a la

costa de Líbia, un altre dels països que rep compensacions de la Unió Europea per alliberar-nos del problema.

Mentrestant, els països membres de la UE incompleixen reiteradament els seus propis acords. Alguns, com Hongria i Polònia, s’hi oposen frontalment, i altres, com l’Estat espanyol, no diuen res, però fan tot el possible per no acollir la quota que els pertoca. I, per acabar-ho d’adobar, quan els refugiats aconsegueixen arribar, malgrat les traves, se’ls tracta, literalment, com a delinqüents i se’ls priva de llibertat i se’ls destina a centres d’internament.

No podem, ni volem, callar i mirar cap a una altra banda davant d’aquesta situació d’injustícia flagrant. Per això, avui ens tornam a reunir, aquesta vegada convocats pel Consell de Mallorca i amb el suport i la col·laboració del Fons Mallorquí de Solidaritat i d’Amnistia Internacional per reiterar el nostre compromís en la defensa del patrimoni històric i del caràcter universal i inalienable dels drets humans.