Campanya (2022) de restauració al poblat talaiòtic de Can Jordi

Imatge: Sebastià Vidal

Entre els dies 23 d’agost i el 2 de setembre desenvoluparem la campanya de restauració arqueològica al jaciment de les talaies de can Jordi. Durant la campanya realitzada l’any passat, la major part de les actuacions se centraren en l’excavació de l’habitació rectangular de període talaiòtic, així com a l’espai entre l’esmentada habitació i la murada, a més de la cubeta extramurs, associada a un passadís estret en la mateixa murada.

La intervenció arqueològica d’enguany té com a objectiu consolidar i restaurar en la mesura del possible les estructures implicades en l’excavació de l’any passat, a més a més de la neteja de vegetació que pugui afectar en general la integritat del jaciment.

23/08/2022:  Avui, en la primera jornada de la campanya, les tasques s’han centrat en la neteja i perfilat dels paraments interiors dels murs de l’habitació rectangular per a poder efectuar-hi posteriorment intervencions per consolidar l’estructura i enganxar a les pedres fracturades els fragments separats que s’hi puguin remuntar.


Imatge: Sebastià Vidal


Així mateix, s’ha començat a excavar la solera de la gran foganya i cendrer adossats al mur nord-oest per poder procedir posteriorment a la seva restauració. Fruit d’aquest procés d’excavació, han aparegut per sota de la solera un conjunt de lloses que, possiblement, formin tota una superfície enllosada, tal com s’ha observat en altres casos en aquest tipus de foganyes.

Imatge: Sebastià Vidal

24/08/2022:  En el dia d’avui, una vegada netejat i perfilat el parament intern del mur sud de l’habitació d’època talaiòtica, la restauradora ha iniciat les tasques de reposició dels fragments separats de les pedres esquerdades. La restitució d’aquests fragments es du a terme enganxant amb productes de resina epoxídica específica cada tros a la superfície de l’esquerda a la pedra corresponent. Es tracta d’una feina acurada, semblant a muntar un trencaclosques, que s’ha de fer amb precisió.

Imatge: Sebastià Vidal

Paral·lelament, s’ha acabat el procés d’excavació del nivell d’argila sobre l’enllosat de la foganya, deixant totes les lloses al descobert per al procés de restauració. Una vegada documentada aquesta fase de l’excavació de la llar, s’ha realitzat una excavació restringuda al cantó esquerra de la unió amb el mur per tal de posar de manifest l’estructura estratigràfica de la foganya, des de la roca mare fins a la superfície superior del a solera d’argila en contacte amb el foc (preparat previ sobre la roca / enllosat / solera d’argila refractària).


Imatge: Sebastià Vidal

Al llarg de la jornada han arribat diferents visites de veïns de la zona i un grup d’arqueòlegs interessats en el jaciment. L’arqueòleg Damià Ramis, codirector de la campanya, ha atès totohom i ha donat les oportunes explicacions sobre la campanya i les característiques del jaciment.

25/08/2022:  Les tasques principals que s’han duit a terme avui al jaciment arqueològic han estat continuació de les iniciades aquests dies passats. Alhora que se procedia a acabar tasques de neteja i perimetració de la superfície enllosada, eliminant restes de sediment entre les lloses, la restauradora ha començat a fer les primeres proves amb morter de calç amb colorant i aplicar-lo a l’estructura de la llar de foc per tal de trobar-hi la textura i el color mes adequats per al procés de consolidació de la foganya.


Imatge: Sebastià Vidal

Al mateix temps, se continuen les tasques de neteja a la zona a rehabilitar, consistents en eliminar la terra entre les pedres de les parets del parament intern de la murada i del murs de l’habitació talaiòtica, i deixar-ho tot preparat per aferrar-hi els fragments esquerdats sempre que sigui possible.


Imatge: Sebastià Vidal


26/08/2022: 
Les feines de la jornada d’avui s’han començat centrat en l’aplicació de morter de calç a les estructures del mur sud-est de l’habitació talaiòtica. Aquest mur mostra només un parament, amb els elements disposats en una única filera de grans pedres i dues fileres de pedres de menor grandària. Va quedar a la vista després d’excavar durant la passada campanya també un mur de cronologia posterior que s’assentava sobre ell. Amb l’aplicació del morter de calç i l’aferrat dels fragments esquerdats quan sigui possible, es pretén assolir la consolidació d’aquest element associat a l’habitació talaiòtica.

Alhora, es continuen també les tasques de consolidació de l’estructura de la gran foganya adossada al mur nord-oest de l’habitació esmentada.


Imatge: Sebastià Vidal

29/08/2022: 
Continuen en el jaciment de les talaies de can Jordi les actuacions de restauració per a la consolidació dels murs i altres elements de les estructures ja excavades en anteriors campanyes. La pluja caiguda el dissabte no ha afectat les tasques fetes fins al moment perquè, de forma preventiva, s’havien protegit i cobert les superfícies implicades.La fragmentació de les pedres dels murs és molt gran, degut fonamentalment als processos de meteorització de les superfícies en contacte amb l’aire i a l’acció de les rels de plantes entre els intersticis de les pedres. Tot i que es disposen dels fragments caiguts, resulta difícil la reposició a la pedra originària per mor dels moviments que es produeixen entre els diferents elements que formen els murs. La tasca de restauració, en aquest sentit, és laboriosa, lenta i requereix molta paciència.

D’altra banda, la restauradora continua la feina de consolidació del mur sud-est de l’habitació talaiòtica mitjançant l’aplicació de morter de calç per reforçar-ne l’estructura.

Imatge: Sebastià Vidal

30/08/2022-01/09/2022: 
En aquesta campanya de restauració al jaciment de les talaies de can Jordi, les jornades de dimarts, ahir i avui, ja a la recta final, s’han caracteritzat per la rutina de les tasques que s’hi desenvolupen.

Actualment s’han completat, pràcticament, les feines d’enganxat a les pedres dels murs dels fragments que presentaven possibilitats de remuntar-los al seu lloc original. Així doncs, els esforços s’han concentrat en aquests dies en la consolidació de les estructures afectades amb l’aplicació de morter de calç. En aquest sentit, les dues estructures principals que reben l’atenció d’aquest procés de restauració són la foganya adossada al mur nord-oest de l’habitació talaiòtica i tot el mur sud-est de l’esmentada  habitació.

El ritme d’execució d’aquestes tasques és lent per mor de la minuciositat amb què s’ha de fer (cal trobar els colors i matisos escaients del morter aplicat, la qual cosa requereix les corresponents proves prèvies) i els “tempos” que s’han de respectar en cada fase del procés, sobretot en el cas de la foganya, a causa de les diferents parts de la seva estructura i el tractament específic que requereix cada una d’elles.

Imatge: Sebastià Vidal 

02/09/2022: L’equip tècnic i els col·laboradors voluntaris han finalitzat oficialment la campanya de restauració al jaciment de talaies de can Jordi. Les actuacions arqueològiques per acabar l’excavació de la foganya a l’habitació talaiòtica han estat supervisades per Damià Ramis, codirector del projecte d’investigació triennal 2020-2022. 

Les tasques de restauració i consolidació de les estructures implicades han estat desenvolupades per la restauradora Magdalena Escales i la resta de l’equip tècnic i voluntariat que ha actuat seguint les seves instruccions. Queden encara alguns serralls per concloure definitivament les actuacions esmentades i seran completats en els propers dies.


Imatge: Sebastià Vidal 

Acabada la campanya, és el moment d’agrair a tots els components de l’equip, tant als tècnics com als voluntaris, la dedicació, l’esforç i la motivació per la bona feina feta.
Moltes gràcies!

***

Si voleu veure imatges de la campanya ho podeu fer a la galeria.

Encesa de torres, talaies i talaiots de la mediterrània pels drets humans


Imatge: Marc Galofre

MANIFEST: QUE LES CANÇONS SIGUIN COM FLAMES

Voldria cantar en nom d’aquelles dones que moren en mans dels seus torturadors i en el seu dolor no troben ningú que les defensi.

“Tu cercaves una flor i vares trobar un fruit.
Cercaves una font i vares trobar un riu.
Volies una dona i trobares una persona…
i et sents desenganyat!”

(Edith Södergran)

Voldria cantar en nom de tantes persones que moren ofegades en el mar, que s’ha convertit en un cementiri marí. I per aquells que arrisquen la seva vida per ajudar-los, davant la vergonyosa posició dels governs europeus.

“Importa tenir les mans ben obertes,
i ajudar qui ve fugint de la guerra,
fugint del dolor i de la pobresa”

(Joana Raspall)

Voldria cantar en nom dels que varen morir durant la repressió franquista, defensant la terra. Pels que lluitaren contra la dictadura i els que lluiten contra els qui volen continuar oprimint el poble, la seva llengua i cultura catalanes, i els drets humans.

“Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?”

Que les cançons siguin com les flames de les alimares i il·luminin els camins per terra, mar i aire, fent de la nostra vida un cant a la llibertat i el coratge. Que no s’apaguin mai i ens ajudin a trobar els camins per la pau.

“Massa sang hi ha en les venes, per donar-la al sol i a l’aire,
massa vida hi ha en la terra per les vinyes i els sembrats,
que el glatir de melangia i la plàcida enyorança
no s’han fet pels pins indòmits ni pels vents descabellats!
Que els pins volen terra lliure i els vents criden: llibertat!”

(Fragment de “Salve” de Miquel de Palol – Ramon Muntaner)

Voldria cantar en nom de la nostra Serra de Tramuntana perquè la deixin viure en pau, i pels que l’ajuden cuidant els seus boscos, els seus animals i el mar.

Voldria cantar pels metges, cuidadors i científics que lluiten per ajudar en contra d’aquesta pandèmia. Cantar pels que entenen que si no cuidem el planeta no deixaran de venir els desastres.

Fragment de la Sibil·la:

“Gran foc del cel davallarà
mar, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaran gran crit
perdent son natural delit.

El sol perdrà la claredat,
mostrant-se fosc i alterat;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor”

Cantant la Sibil·la interpreto els seus missatges i les seves profecies: a mida que ajudem a malmetre la natura i tots els seus éssers vius tenim més a prop el final de la terra.

Gener de 2022
Maria del Mar Bonet

 

ASSOCIACIONS QUE DONEN SUPORT AL MANIFEST

Amics de Pollentia i del Patrimoni Històric d’Alcúdia
Amics dels Closos de Can Gaià
Amnistia Internacional Illes Balears
Arrelam
Artà Solidari
Associació Alzinaires
Associació Cultural Al Rum
Associació Cultural es Majoral de Calonge
Associació de Varietats Locals
Associació Dimonis de sa Cova d’es Fossar
Associació Museu Balear de Ciències Naturals
Associació Vedelleta d’Or de Ses Salines
AVV de Biniamar
AVV Cala Llombards
AVV Cala Sant Vicens
AVV Canamunt
AVV i Amics de Palmanova
AVV Sant Marçal (Marratxí)
Ben Amics
Bombers de Mallorca
Bruixes Feministes d’Artà
Centre d’Estudis de l’Esplai
Ciutat per a qui l’habita
Club Muntanya Alcúdia
Club Muntanya Matinam x Somiar
Cor Acadèmia 1830
Coral de l’Associcació Musical de Ses Salines
Coral de la Gent Gran de la Colònia de Sant Jordi
Coral de la Gent Gran de Ses Salines
Dimonis de sa Pedrera
FAVV Felanitx
Felanitx per la Igualtat
Felanitx Solidari
FELIB
Fons Mallorquí de Solidaritat
Fundació Maria Ferret-Escoltisme i Guiatge de Mallorca
Fundació Museu Cosme Bauçà
Grup d’Esplai Binitrui
Grup d’Onit
Grup Gorg Excursions
IES Marratxí
Institut Mallorquí de Ciències de l’Espai (IMCE)
Lausa Associació Cultural de Santanyí
Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca
Museu Marítim de Mallorca
Música per la Llibertat
OCB d’Alaró
OCB d’Alcúdia
OCB d’Algaida
OCB de Calvià
OCB de Marratxí
OCB de Muro
OCB de Santa Maria del Camí
OCB Setmanari Felanitx
Parc Nacional de Cabrera
Pedra Foguera – Amics des Racons
Protecció Civil de Felanitx
Protecció Civil de Manacor
REM Recuperem Marivent
Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx
Santuari de Sant Salvador
Societat Balear d’Educació Ambiental SBEA
Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX Sóller Solidari
Tramuntana XXI 

Ajuntament d’Alcúdia
Ajuntament d’Algaida
Ajuntament d’Andratx
Ajuntament d’Artà
Ajuntament de Binissalem
Ajuntament de Calvià
Ajuntament de Capdepera
Ajuntament de Costitx
Ajuntament de Deià
Ajuntament de Felanitx
Ajuntament d’Esporles
Ajuntament de Llubí
Ajuntament de Manacor
Ajuntament de Maria de la Salut
Ajuntament de Marratxí
Ajuntament de Muro
Ajuntament de Palma
Ajuntament de Pollença
Ajuntament de sa Pobla
Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar
Ajuntament de Santa Maria del Camí
Ajuntament de Santanyí
Ajuntament de Sencelles Ajuntament de Sineu 

Consell de Mallorca 

#pubarchMED Arqueología pública en el contexto mediterráneo

El pròxims dies hi ha un congrés/trobada virtual sobre arqueologia pública i societat a la Mediterrània, titulat:

Arqueología pública en el contexto mediterráneo

En  Miguel Àngel Salvà Cantarellas i en Javier Rivas Ortiz, arqueòlegs del projecte de na Nova, han  contribuït amb un pòster:


També el podeu veure a:

A la pàgina hi trobareu més informació sobre horaris, organització i altres sessions de la trobada virtual (que serà, sobretot, en anglès).

Encesa de torres, talaies i talaiots de la mediterrània pels drets humans (II)

Imatge: Sebastià Vidal

MANIFEST ALIMARES MMXXI:

TOTS SOM RESISTENTS I TOTS SOM LLUITADORS
Biel Mesquida

Avui, dia 16 de gener de MMXXI, les torres de defensa, les talaies i els talaiots de Mallorca s’ompliran d’alimares, d’alimàries, d’aquestes fogueres que serveixen per fer senyals d’orientació, de perill, d’alegria o de festa amb un nom bellíssim que prové de l’àrab: al-imara, que vol dir senyal. I amb les flames rogenques d’aquestes fogates i amb els niguls de fum que les envolten, totes les gents de la terra, del cel i del mar podran saber que molts de grups d’humans resistents i lluitadors entonam cants farcits de mots pels drets humans, pels drets del planeta, pels drets de la vida, pels drets de la cultura i pels drets de la llibertat.

Voldríem amb aquest manifest de paraules càlides i enceses fer desaparèixer el fred congelador d’aquests temps violents i cruels, amb un any passat desolador per mor d’una nova pandèmia vírica assassina que s’uneix a tantes i tantes de velles pandèmies inhumanes explotadores, dictatorials, guerreres, racistes i destructores dels essers vius i del planeta Terra.

Voldríem que aquest manifest estàs amarat de paraules tendres, fràgils, musiqueres, balsàmiques i consoladores de tant de dolor, de tristesa i de mortaldat que totes aquestes pandèmies ens fan malviure, desviure i morir.

Voldríem que aquest manifest cantàs ben fort que volem un món que sigui més fraternal, més solidari i més sensible (no ens en temem, que tots som germans?), un món que sigui més bondadós i més generós (no ens en temem, que la bondat i la donació són els vaccins més vivificadors?), un món que sigui més creactiu (no ens en temem, que només la creactivitat pot transformar el desert en oasi, la malaltia en salut, la malenconia en felicitat, la destrucció en construcció i la solitud en companyia?), un món que sigui més just i més lliure (no ens en temem, que només la justícia i la llibertat són les condicions necessàries per al desenvolupament harmoniós dels humans?), un món que sigui més hospitalari (no ens en temem, que les persones refugiades i sense sostre, que les persones desnonades i perseguides, que les persones que fugen de la pobresa, de la fam, de la guerra, de la desesperació més fonda —i que just su-aquí troben la tomba en aquest mar Mediterrani nostre— són el desafiament migratori més gran i més tràgic de l’Europa del segle XXI? Només aquest any passat 2019 foren ateses 11.500 persones immigrants a les Illes Balears. I, ara mateix, l’oenagé Open Arms acaba de recollir del mar 265 migrants, amb moltes de dones i nins petits, que cap país europeu vol acollir).

Voldríem que aquest manifest cantàs tot allò que que sigui ver i vertader per a tothom: que s’acabin les violències i els assassinats contra les dones, els nins, els vells, els que tenen qualsevulla orientació sexual, els vulnerables de tota casta i condició, els desheretats, els abandonats, els oblidats; que s’acabin les explotacions d’uns humans per uns altres humans, que s’acabin els patriarcats, els terrorismes i les dictadures, els racismes, les xenofòbies i les desigualtats.

Voldríem que aquest manifest fos un cant de rebel·lió, enguany que recordam i celebram els 500 anys de la revolta de les Germanies, en la defensa del territori i la llengua i la cultura catalanes, del dret a la sobirania política, de la batalla contra l’escalfament global i de la reivindicació de la memòria col·lectiva i ben històrica; tot plegat en una societat cohesionada, fraternal, democràtica, que practiqui el benestar majoritari amb uns valors molt locals i alhora universals com la llibertat, la igualtat, la sobirania i la justícia social.

Per això cantarem a les totes l’esperit de resistència. El coratge de la imaginació i la força de la convicció, que són dues qualitats que necessita aquella persona que vulgui ser un bon resistent. Resistir a les certeses falses, als dogmes imperatius, al negacionisme anticientífic i al fanatisme de les idees dominants. Cal enfrontar-se tostemps a l’integrisme que es dissol amb l’energia salvífica de la reflexió. Hi ha mil i una formes que cal cercar de resistència contra un enemic que és legió.

Voldríem que en aquest manifest, que és un cant a la civilització humana, acabem recordant que hi ha uns polítics independentistes catalans que fa tres anys que sofreixen penes de presó per les seves idees. I recordar uns altres polítics que es troben exiliats també per les seves idees. I el nostre cantant raper condemnat per les seves cançons i exiliat. Aquests humans estimats, resistents, coratjosos i batalladors per la llibertat, la igualtat i la fraternitat no poden estar empresonats ni exiliats en una societat que es diu democràtica i europea.

Que el foc de les alimares de les torres de defensa, talaies i talaiots de Mallorca d’avui sia un símbol de resistència i de combat, sobretot per tants d’humans refugiats que sofreixen i moren a la intempèrie de qualsevol hospitalitat, i també per assolir un pròxim futur més culte, més ric, més lliure, més desvetllat i més feliç per a tots.

Imatge: Toni Mestre

ADHESIONS:

Ajuntaments

– Alcúdia
– Algaida
– Andratx
– Banyalbufar – Capdepera – Deià
– Inca
– Maria de la Salut
– Montuïri
– Muro
– Palma
– Pollença
– Santanyí
– Sant Llorenç des Cardassar – Sineu
– Sóller
– Valldemossa

Entitats

– Amics de Pollentia i del Patrimoni Històric d’Alcúdia – Amnistia Internacional
– Assemblea Sobiranista de Mallorca
– Associació Alzinaires. Llaüt Alzina
– Associació Cultural LAUSA de Santanyí
– Associació d’Amics del Museu d’Història de Manacor – Associació d’Amics dels Closos de Can Gaià
– Associació Dimonis de sa Pedrera
– Associació Memòria de Mallorca
– Associació Ona Mediterrània
– AVV i Amics de Palmanova
– AVV i Prop. de Cala Llombards
– Club de Muntanya d’Alcúdia
– Col·legi d’APIs de Balears
– Feministes en Acció
– Grup Blanquerna
– Grup d’Esplai Binitrui
– Institut Mallorquí de Ciències de l’Espai (IMCE) – Jubilats per Mallorca
– Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca
– Museu de la Mar de Sóller
– Obra Cultural Balear (Del. Alcúdia)
– Obra Cultural Balear (Del. Alaró)
– Pedra Foguera-Amics dels Racons
– Plataforma Reviure Tofla
– Recuperem Marivent (REM)
– Secció de Muntanya (Club Pollença)
– Sóller Solidari

Encesa de torres, talaies i talaiots de la mediterrània pels drets humans (I)

L’encesa de torres de defensa pels drets humans es reconverteix en una acció a xarxes socials.

S’ha decidit així per prudència i responsabilitat davant la situació sanitària a Mallorca.

L’edició de 2021 de l’encesa de torres de defensa pels drets humans es reconverteix en una acció a xarxes socials per mor de la situació sanitària a Mallorca. Per prudència i responsabilitat, arran de les noves restriccions per l’illa amb l’objectiu de frenar els contagis de COVID-19, s’ha decidit ajornar fins a l’any que ve l’encesa de senyals de fum i de llum des de diferents elements patrimonials i es farà una acció a xarxes socials.

Dissabte dia 16 es publicarà a xarxes socials el manifest que ha preparat l’escriptor Biel Mesquida i des dels perfils de xarxes socials de les entitats i administracions que impulsen els 58 punts d’encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans es publicaran fotografies d’espelmes en diferents punts. Així mateix, s’animarà la ciutadania a publicar les seves fotografies d’espelmes enceses amb l’etiqueta #EncesaPelsDretsHumans des de les seves llars.

Amb aquesta acció, s’ha volgut mantenir viva la flama de l’esdeveniment utilitzant les xarxes socials.

L’encesa de torres i talaies de la Mediterrània pels drets humans estava prevista inicialment per dissabte dia 9 de gener i es va haver d’ajornar per mal temps. Ara, tenint en compte la situació sanitària a Mallorca s’ha decidit traslladar l’acció a xarxes per a evitar moviments de persones i possibles aglomeracions sense deixar perdre l’oportunitat de reivindicar el patrimoni i els drets humans. Fins avui, 58 punts d’encesa havien confirmat la seva participació en la cinquena edició d’aquest esdeveniment.

Cal recordar que la iniciativa va néixer fa quatre anys des de l’IES Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques. La direcció insular de Patrimoni del Consell de Mallorca n’ha assumit la coordinació dels diferents col·lectius implicats.

A l’organització de l’edició de 2021 han participat Consell de Mallorca, Amnistía Internacional, l’Institut de Marratxí i el Fons Mallorquí de solidaritat i Cooperació.

Lausa s’adhereix a les reivindicacions de l’acte.