Visita guiada al poblat de can Jordi al col·legi Bisbe Verger


Imatge: Sebastià Vidal

El passat 15 de març, els alumnes de 5è del col·legi Bisbe Verger, acompanyats d’un professor i la directora del centre, es desplaçaren a peu des de Santanyí fins a ses Talaies de can Jordi. En el poblat talaiòtic realitzaren una visita guiada al jaciment arqueològic, organitzada per Lausa en el marc del projecte d’aprofitament i divulgació educativa d’aquest patrimoni. 

Els vint-i-cinc nins i nines del grup seguiren les murades encara visibles del perímetre del poblat i feren una observació més detallada de les estructures i elements arquitectònics del sector C, objecte de l’actual campanya d’excavació. Amb l’ajuda del monitor Dani, membre de l’equip Aldarq, i acompanyats d’un component de Lausa, interactuaren amb els recursos que ofereix aquest patrimoni arqueològic i feren conjectures sobre la història dels seus pobladors al llarg del temps en què possiblement fou habitat. 

Després de berenar, feren un taller d’elaboració de farina i pa a partir del cereal. Es tracta d’una activitat pensada per conèixer la importància dels cereals en la dieta dels primers pobladors de l’illa i el procés d’elaboració del pa com un dels seus aliments més famosos. Empraren molins de pedra manuals per moldre el gra i elaboraren la pasta per fer el pa o galetes amb procediments similars als utilitzats pels pobladors talaiòtics de can Jordi.


Imatges: Sebastià Vidal

Taller d’arquitectura talaiòtica amb alumnat de 5è d’E. Primària al col·legi Bisbe Verger.


Imatge: Sebastià Vidal

Començam la sèrie d’activitats educatives i de divulgació sobre el jaciment talaiòtic de can Jordi amb un taller d’arquitectura talaiòtica amb alumnat de 5è del Col·legi Concertat Bisbe Verger i el seu professor i tutor Tomeu Estelrich.

Després d’explicar als nins i nines els objectius d’aquest projecte organitzat per Lausa, presentàrem en Dani, component del col·lectiu Aldarq, com a monitor i dinamitzador del taller i de la visita guiada que realitzarem pròximament al poblat talaiòtic. 

Aquest taller ens serveix per fer una primera aproximació al que després hauran d’intuir entre les estructures existents al jaciment. A més a més, ens permet de conèixer les característiques més importants d’una casa talaiòtica i alguns dels trets i condicions de la vida dels pobladors talaiòtics.

A partir de materials impresos i retallables, els alumnes retallen, pleguen i confegeixen la maqueta d’una casa talaiòtica.

Apropam can Jordi als centres educatius.


Imatge: Sebastià Vidal

A Lausa som conscients dels valors educatius que ens ofereix el jaciment arqueològic de can Jordi per estimular l’interès cap el coneixement i la protecció del patrimoni històric i cultural entre la joventut. Per això, hem iniciat un projecte de col·laboració amb els centres educatius del municipi amb el patrocini de l’ajuntament  de Santanyí.

En una primera fase experimental, durant aquest curs oferim i coordinam una sèrie d’activitats educatives adreçades a alumnat del darrer cicle d’educació primària i del primer de secundària. El col·lectiu Aldarq (arqueologia imaginativa)  ha dissenyat les activitats i les  monitoritza. Es tracta de tallers d’arquitectura talaiòtica a l’aula i diferents formats de visites guiades al jaciment de can Jordi, tot incloent un taller d’elaboració de farina i galetes i un de fotografia arqueològica. 

Enguany comptam amb la participació d’alumnat dels centres CC. Bisbe Verger, CEIP Blai Bonet, CEIP Alqueria Blanca, CEIP Calonge i l’IES Santanyí.

Confiam que aquesta experiència resulti profitosa i enriquidora, tant per a educadors com per als joves, i la puguem mantenir i ampliar en futures edicions.

Exposició Aquí sí que ho pots tocar!

Dissabte, 30 de març de 2019, a les 19.30 h, inauguració de l’exposició, a la Sala Bússer, de l’Ajuntament de Santanyí.

L’exposició romandrà oberta, de dia 1 al 13 d’abril, de dilluns a dissabte, de les 9.00 a les 14.00 h.

Exposició de rèpliques de peces arqueològiques fetes amb motle, amb impressions en 3D i d’altres tècniques.

Aquesta mostra té com a particularitat que es poden tocar les peces exposades.

En el seu contengut trobam reproduccions de ceràmiques de la prehistòria, llumetes romanes, alfàbies islàmiques, cranis de Myotragus, escultures i monedes romanes o joies talaiòtiques.

Exposició del Museu d’Història de Manacor, amb col·laboració amb l’Associació d’Amics del Museu d’Història de Manacor.

Presentaran l’exposició la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manacor, Antònia Llodrà i la directora del Museu d’Història de Manacor, Magdalena Salas.

El que segueix és el cartell anunciador de l’exposició:

Visita a can Jordi del Grup Segall

Diumenge, vàrem tenir la visita a can Jordi del Grup Segall, que aprofitaren l’avinentesa fent una ruta pel nostre terme. Una seixantena d’excursionistes, mostraren interès per les vetustes pedres del jaciment i per la trajectòria de la nostra associació.


Imatges: Joan Pinya

Talaies i talaiots de les Illes Balears. Un cant pels drets humans (2)

Ahir, a sa torre d’en Beu, vàrem participar en aquesta activitat per reivindicar la conservació del patrimoni històric i sensibilitzar la ciutadania sobre els drets humans i que enguany denuncia la violència contra les dones refugiades.


Imatge: Joan Pinya

Si voleu veure més imatges ho podeu fer a la galeria.

Aquí teniu un vídeo:


Talaies i talaiots de les Illes Balears. Un cant pels drets humans. de Lausa (Sebastià Vidal) a Vimeo.

El que segueix és el text del manifest de les entitats organitzadores que es va llegir:

Talaies de Mallorca

Torres de defensa pels drets humans

Avui, dia 12 de gener de 2019, ens tornem a trobar aquí per encendre llums d’esperança i de reivindicació, per plantar cara i no retrocedir davant de la foscor que sembla que avança sense aturador en el terreny de la vulneració dels drets més elementals.

D’ençà de la primera edició de la iniciativa que vàrem anomenar Torres de defensa pels Drets Humans, una sèrie de circumstàncies han modificat el paisatge en els dos fronts que encapçalaven la nostra reivindicació. El primer front feia referència a la demanda de solidaritat i l’exigència de respecte cap a aquelles persones que s’han vist obligades a abandonar els seus països d’origen i emprendre un perillós viatge, amb la intenció de millorar, o senzillament salvar, les seves vides, i el segon, a l’exigència d’actuacions als particulars i institucions de qui depèn la conservació d’aquests elements del nostre patrimoni arquitectònic, paisatgístic i cultural que són les torres de defensa de les nostres costes.

En aquest paisatge de llums i ombres, sens dubte, les llums vénen dels avenços assolits en aquesta segona demanda: voldríem pensar que la nostra acció reivindicativa va esperonar a actuar als responsables i que el nostre toc d’atenció respecte a l’estat lamentable de conservació de moltes d’aquestes construccions ha contribuït a engegar o accelerar les actuacions que s’han produït en els darrers dos anys.

En aquest camp, no podem més que agrair les iniciatives dels responsables de patrimoni del Consell de Mallorca i dels particulars que s’han posat mans a l’obra en la restauració d’aquests elements arquitectònics, així com encoratjar-los a seguir amb aquestes iniciatives i demanar-los que no s’aturin fins que totes les torres de defensa que encara existeixen es trobin en un estat òptim de conservació.

Les ombres, per contra, amenacen la nostra primera reivindicació. Hem vist com en els darrers dos anys s’han multiplicat els discursos carregats de xenofòbia i com alguns d’aquests discursos ens arriben, ara, des dels mateixos governs. A conseqüència de decisions governamentals, es persegueix, com si es tractés de delinqüents, les organitzacions d’ajuda als refugiats, es tanquen els ports als seus vaixells i es fa el possible per mostrar a tothom -fins i tot als pescadors amb bona voluntat- que l’ajuda als refugiats només els comportarà problemes.

I mentrestant, les xifres de morts a la Mediterrània només fan que augmentar.

Aquest any que acabem de deixar enrere, però, serà recordat també com l’any en què la reivindicació d’igualtat d’oportunitats i la denúncia dels abusos de poder i de la violència per part del col·lectiu feminista ha sacsejat consciències dins la nostra societat.

És per això que enguany volem afegir un esment especial a la doble dificultat i la doble condemna que suposa ser dona i refugiada. A més de jugar-se la vida com els seus companys de viatge, les dones sovint són sotmeses a vexacions i abusos de caràcter sexual o són captades per xarxes d’explotació i de tracta de persones.

Per denunciar, una vegada més, aquestes situacions intolerables, per prendre consciència de la nostra pròpia responsabilitat com a ciutadans i per contribuir a posar llum en la foscor, tornem a encendre les talaies de Mallorca.

Talaies i talaiots de les Illes Balears. Un cant pels drets humans (1)

Igual que l’any passat, Lausa s’adhereix a les reivindicacions de l’acte, que a Santanyí es farà a la torre d’en Beu. Hi haurà torradora i caliu per torrar. Cal dur pa a taleca. Activitat oberta a tothom que hi vulgui participar.

Aquí teniu una imatge de l’acte de l’any passat:


Imatge: Joan Pinya

L’acte de l’any passat el podeu veure fent clic aquí.