Encesa de torres, talaies i talaiots de la mediterrània pels drets humans (II)

Imatge: Sebastià Vidal

MANIFEST ALIMARES MMXXI:

TOTS SOM RESISTENTS I TOTS SOM LLUITADORS
Biel Mesquida

Avui, dia 16 de gener de MMXXI, les torres de defensa, les talaies i els talaiots de Mallorca s’ompliran d’alimares, d’alimàries, d’aquestes fogueres que serveixen per fer senyals d’orientació, de perill, d’alegria o de festa amb un nom bellíssim que prové de l’àrab: al-imara, que vol dir senyal. I amb les flames rogenques d’aquestes fogates i amb els niguls de fum que les envolten, totes les gents de la terra, del cel i del mar podran saber que molts de grups d’humans resistents i lluitadors entonam cants farcits de mots pels drets humans, pels drets del planeta, pels drets de la vida, pels drets de la cultura i pels drets de la llibertat.

Voldríem amb aquest manifest de paraules càlides i enceses fer desaparèixer el fred congelador d’aquests temps violents i cruels, amb un any passat desolador per mor d’una nova pandèmia vírica assassina que s’uneix a tantes i tantes de velles pandèmies inhumanes explotadores, dictatorials, guerreres, racistes i destructores dels essers vius i del planeta Terra.

Voldríem que aquest manifest estàs amarat de paraules tendres, fràgils, musiqueres, balsàmiques i consoladores de tant de dolor, de tristesa i de mortaldat que totes aquestes pandèmies ens fan malviure, desviure i morir.

Voldríem que aquest manifest cantàs ben fort que volem un món que sigui més fraternal, més solidari i més sensible (no ens en temem, que tots som germans?), un món que sigui més bondadós i més generós (no ens en temem, que la bondat i la donació són els vaccins més vivificadors?), un món que sigui més creactiu (no ens en temem, que només la creactivitat pot transformar el desert en oasi, la malaltia en salut, la malenconia en felicitat, la destrucció en construcció i la solitud en companyia?), un món que sigui més just i més lliure (no ens en temem, que només la justícia i la llibertat són les condicions necessàries per al desenvolupament harmoniós dels humans?), un món que sigui més hospitalari (no ens en temem, que les persones refugiades i sense sostre, que les persones desnonades i perseguides, que les persones que fugen de la pobresa, de la fam, de la guerra, de la desesperació més fonda —i que just su-aquí troben la tomba en aquest mar Mediterrani nostre— són el desafiament migratori més gran i més tràgic de l’Europa del segle XXI? Només aquest any passat 2019 foren ateses 11.500 persones immigrants a les Illes Balears. I, ara mateix, l’oenagé Open Arms acaba de recollir del mar 265 migrants, amb moltes de dones i nins petits, que cap país europeu vol acollir).

Voldríem que aquest manifest cantàs tot allò que que sigui ver i vertader per a tothom: que s’acabin les violències i els assassinats contra les dones, els nins, els vells, els que tenen qualsevulla orientació sexual, els vulnerables de tota casta i condició, els desheretats, els abandonats, els oblidats; que s’acabin les explotacions d’uns humans per uns altres humans, que s’acabin els patriarcats, els terrorismes i les dictadures, els racismes, les xenofòbies i les desigualtats.

Voldríem que aquest manifest fos un cant de rebel·lió, enguany que recordam i celebram els 500 anys de la revolta de les Germanies, en la defensa del territori i la llengua i la cultura catalanes, del dret a la sobirania política, de la batalla contra l’escalfament global i de la reivindicació de la memòria col·lectiva i ben històrica; tot plegat en una societat cohesionada, fraternal, democràtica, que practiqui el benestar majoritari amb uns valors molt locals i alhora universals com la llibertat, la igualtat, la sobirania i la justícia social.

Per això cantarem a les totes l’esperit de resistència. El coratge de la imaginació i la força de la convicció, que són dues qualitats que necessita aquella persona que vulgui ser un bon resistent. Resistir a les certeses falses, als dogmes imperatius, al negacionisme anticientífic i al fanatisme de les idees dominants. Cal enfrontar-se tostemps a l’integrisme que es dissol amb l’energia salvífica de la reflexió. Hi ha mil i una formes que cal cercar de resistència contra un enemic que és legió.

Voldríem que en aquest manifest, que és un cant a la civilització humana, acabem recordant que hi ha uns polítics independentistes catalans que fa tres anys que sofreixen penes de presó per les seves idees. I recordar uns altres polítics que es troben exiliats també per les seves idees. I el nostre cantant raper condemnat per les seves cançons i exiliat. Aquests humans estimats, resistents, coratjosos i batalladors per la llibertat, la igualtat i la fraternitat no poden estar empresonats ni exiliats en una societat que es diu democràtica i europea.

Que el foc de les alimares de les torres de defensa, talaies i talaiots de Mallorca d’avui sia un símbol de resistència i de combat, sobretot per tants d’humans refugiats que sofreixen i moren a la intempèrie de qualsevol hospitalitat, i també per assolir un pròxim futur més culte, més ric, més lliure, més desvetllat i més feliç per a tots.

Imatge: Toni Mestre

ADHESIONS:

Ajuntaments

– Alcúdia
– Algaida
– Andratx
– Banyalbufar – Capdepera – Deià
– Inca
– Maria de la Salut
– Montuïri
– Muro
– Palma
– Pollença
– Santanyí
– Sant Llorenç des Cardassar – Sineu
– Sóller
– Valldemossa

Entitats

– Amics de Pollentia i del Patrimoni Històric d’Alcúdia – Amnistia Internacional
– Assemblea Sobiranista de Mallorca
– Associació Alzinaires. Llaüt Alzina
– Associació Cultural LAUSA de Santanyí
– Associació d’Amics del Museu d’Història de Manacor – Associació d’Amics dels Closos de Can Gaià
– Associació Dimonis de sa Pedrera
– Associació Memòria de Mallorca
– Associació Ona Mediterrània
– AVV i Amics de Palmanova
– AVV i Prop. de Cala Llombards
– Club de Muntanya d’Alcúdia
– Col·legi d’APIs de Balears
– Feministes en Acció
– Grup Blanquerna
– Grup d’Esplai Binitrui
– Institut Mallorquí de Ciències de l’Espai (IMCE) – Jubilats per Mallorca
– Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca
– Museu de la Mar de Sóller
– Obra Cultural Balear (Del. Alcúdia)
– Obra Cultural Balear (Del. Alaró)
– Pedra Foguera-Amics dels Racons
– Plataforma Reviure Tofla
– Recuperem Marivent (REM)
– Secció de Muntanya (Club Pollença)
– Sóller Solidari

Encesa de torres, talaies i talaiots de la mediterrània pels drets humans (I)

L’encesa de torres de defensa pels drets humans es reconverteix en una acció a xarxes socials.

S’ha decidit així per prudència i responsabilitat davant la situació sanitària a Mallorca.

L’edició de 2021 de l’encesa de torres de defensa pels drets humans es reconverteix en una acció a xarxes socials per mor de la situació sanitària a Mallorca. Per prudència i responsabilitat, arran de les noves restriccions per l’illa amb l’objectiu de frenar els contagis de COVID-19, s’ha decidit ajornar fins a l’any que ve l’encesa de senyals de fum i de llum des de diferents elements patrimonials i es farà una acció a xarxes socials.

Dissabte dia 16 es publicarà a xarxes socials el manifest que ha preparat l’escriptor Biel Mesquida i des dels perfils de xarxes socials de les entitats i administracions que impulsen els 58 punts d’encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans es publicaran fotografies d’espelmes en diferents punts. Així mateix, s’animarà la ciutadania a publicar les seves fotografies d’espelmes enceses amb l’etiqueta #EncesaPelsDretsHumans des de les seves llars.

Amb aquesta acció, s’ha volgut mantenir viva la flama de l’esdeveniment utilitzant les xarxes socials.

L’encesa de torres i talaies de la Mediterrània pels drets humans estava prevista inicialment per dissabte dia 9 de gener i es va haver d’ajornar per mal temps. Ara, tenint en compte la situació sanitària a Mallorca s’ha decidit traslladar l’acció a xarxes per a evitar moviments de persones i possibles aglomeracions sense deixar perdre l’oportunitat de reivindicar el patrimoni i els drets humans. Fins avui, 58 punts d’encesa havien confirmat la seva participació en la cinquena edició d’aquest esdeveniment.

Cal recordar que la iniciativa va néixer fa quatre anys des de l’IES Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques. La direcció insular de Patrimoni del Consell de Mallorca n’ha assumit la coordinació dels diferents col·lectius implicats.

A l’organització de l’edició de 2021 han participat Consell de Mallorca, Amnistía Internacional, l’Institut de Marratxí i el Fons Mallorquí de solidaritat i Cooperació.

Lausa s’adhereix a les reivindicacions de l’acte.

IV Jornades d’estudis locals

Horari de les jornades

Divendres, 13

16.00. Recepció i lliurament del material

16.20. Presentació de les Jornades
               Maria Pons Monserrat, batlessa de Santanyí
              Sebastià Agustí Adrover Vicens, president de Lausa

16.35. Ponència inaugural:
             Què es va poder veure al teatre i per a què més va servir el local durant el segle XX
A càrrec del doctor Cristòfol-Miquel Sbert Barceló

17.05. Descans

Comunicacions:

17.25. Miquel Àngel Salvà Cantarellas i Javier Rivas Ortiz
              Na Nova: un projecte d’arqueologia comunitària a Santanyí

17.40. Magdalena Escalas Vallespir i Nicolau Escanilla Artigas
            Consolidacions al jaciment de les talaies de Can Jordi durant la darrera  campanya d’adequació

17.55. Victòria A. Burguera i Puigserver
              “Attès que lo dit loch de Santanyí és de gran reguart e perill” Santanyí i la mar a la baixa edat mitjana

18.10. Jaume Obrador Escalas
              L’alqueria de ses Salines a 1519. Estudi d’un inventari notarial

18.25. Descans

18.45. Andreu Ramis Puig-gròs i Antoni Ginard Bujosa
               La defensa de la costa de Santanyí. Any de 1579

19.00. Montserrat Alcaraz Vich
               Un plet a Santanyí el 1792. El segrest i dipòsit de dones com a forma de lliure elecció de matrimoni

19.15. Jaume Obrador Escalas
             L’arrendament de la possessió del rafal Genars (1789/95)

19.30. Miquela Danús Burguera i Marc Escalas Vidal
              Bartomeu Danús Mir, mestre santanyiner del segle XIX

19.45. Posada en comú i debat

Dissabte, 14

10.00. Recepció

10.15. Teresa Escalas Tramullas
              Matilde Escalas Chamení, de Cal Reiet. 1870-1936. Compositora mallorquina del segle XIX

10.30. Josep Estelrich Vadell
              La mort de na Capdeferro

10.45. Joan Antoni Sunyer Montserrat
              Juan Suñer Fiol, Mestre Joan “es mecànic”

11.00. Antoni Aulí Ginard i Joan Pons Julià
              La depuració del magisteri. Mestres de les escoles públiques de Santanyí 1936-1943

11.15. Apol·lònia Martinez Nadal
              Causa 170/1946 (sobre l’accident a la bateria de costa del cap de ses Salines, 11 d’octubre de1946)
               -Comunicació retirada-

11.30. Descans

11.50. Rosa Vidal Llambias
             Llorenç Vidal o l’amor a la no violència

12.05. Andreu Ponç Fullana
             El llit de la dormició de la marededeu de la parròquia de Santanyí

12.20. Cristian Raúl Sánchez Curto
              Paremiologia i fraseologia de Santanyí al Diccionari català-valencià-balear.  Estudi de les frases fetes i refranys vinculades al municipi

12.35. Cosme Aguiló
             Aproximació al vocabulari de la pedra de Santanyí

12.50. Posada en comú i resum

13.15. Cloenda

 

 

 

Can Jordi. Portes obertes virtuals 2020

Atès a la situació de pandèmia i les mesures restrictives conseqüents de la mobilitat, l’activitat social i els esdeveniments públics que suposin concentració de persones, Lausa presenta la tradicional jornada de portes obertes de la campanya d’intervenció arqueològica a ses Talaies de Can Jordi en format digital, amb aquest audiovisual.

Can Jordi. Portes obertes virtuals 2020 de Lausa (Sebastià Vidal) a Vimeo.