Arxiu audiovisual de Bartomeu Vidal

MR00458

L’arxiu audiovisual de Bartomeu Vidal.
Imatge: Miquel Rigo.

Projecte:

Tenim en marxa un projecte per intentar fer qualque cosa amb l’arxiu audiovisual de Bartomeu Vidal, el qual disposa de milers d’hores d’enregistraments de cintes de vídeo sobre esdeveniments de tot tipus, actes diversos, festes, etc., del terme de Santanyí.

Des d’aquí volem agrair-li la bona predisposició i la voluntat de col·laborar amb l’associació. El fet d’haver-nos obert de pinte en ample les portes de casa seva, per tal de catalogar tot l’arxiu ha estat per a nosaltres estimulant. Ara, que tot està inventariat, tenim la intenció, d’acord amb l’autor, que les imatges més representatives d’aquest llegat formin part d’un futur Arxiu Audiovisual del Municipi de Santanyí. Alhora, pensam fer una publicació parcial dels materials, que reculli tot allò que pot ser més interessant per als habitants de la comarca.

Imatges:

Imatges del procés de catalogació

Desenvolupament del projecte:

El projecte segueix endavant i ja ha començat el procés de digitalització de les cintes, que es fa gràcies a l’aportació econòmica de l’Ajuntament.

Vet aquí un resum del que hi ha:

Per l’antiguitat de les imatges, cal destacar les filmacions de la processó del Corpus de 1960, la Fira de 1964, una altra processó del Corpus de 1968, diversos molins de Santanyí filmats el 1969, les festes de Sant Antoni de 1979 i 1982, etc.

Per temes, s’ha classificat així: esdeveniments de la tercera edat, balls, Cabrera, Cala Figuera, Cap d’any, el Corpus, els Reis, fires diverses, la Beata, molins, Mondragó, música, Nadal, neu, pintura, presentacions de llibres, política, la Fira, la Rua, sant Andreu, sant Antoni, sant Jaume, Santanyí, Setmana Santa, teatre, festes de tondre i d’altres entrades diverses.

Els temes més destacables són:

Festes de sant Jaume, a partir de 1990, 57 cintes.

Festes de sant Antoni, a partir de 1982, 33 cintes.

La Fira, a partir de 1964, 26 cintes.

Festes des Tondre, a partir de 1985, 24 cintes.

Setmana Santa, a partir de 1984, 18 cintes.

Sant Andreu, a partir de 1986, 16 cintes.

Processons del Corpus, a partir de 1960, 12 cintes.

Això es resumeix en 22 cintes de 8 mm, 158 cintes de filmar magnètiques, aproximadament 300 cintes VHS, i discs DVD, dels quals sols s’aprofitarien els que tenen l’original perdut.

Homenatge a Bartomeu Vidal

El 25 de juliol de 2013, festa de Sant Jaume, s’ha fet un homenatge a Bartomeu Vidal, organitzat per l’Ajuntament de Santanyí a iniciativa de Lausa, amb la projecció de l’audiovisual Santanyí, imatges d’un poble. L’arxiu de Bartomeu Vidal.  Aquest audiovisual, en format DVD, el distribueix l’Ajuntament.

El que segueix és el text de la presentació  de l’homenatge que,  en representació de Lausa, va fer Cosme Aguiló:

Senyor batle i demés autoritats, poble de Santanyí, molt bon vespre.

Encara no fa un any que a una reunió de l’associació Lausa, feta, per cert, a l’ombra d’una figuera galantina estalonada a l’eivissenca, com un pal·li del Corpus, davall una figuera –deia–,  perquè encara no tenim local, vàrem acordar iniciar uns contactes amb Bartomeu de cas Sord, per tal de saber quin destí pensava donar a les filmacions que, durant anys i panys i amb més voluntat que mitjans, havia fet en el poble de Santanyí i els voltants. No sols ens obrí les portes de casa seva, sinó que ens oferí tot d’una la possibilitat de veure les pel·lícules conservades i començar a catalogar-les. La sorpresa dels qui el visitaren fou majúscula, perquè de pertot sortien cintes i més cintes i mai del món hauríem imaginat que n’hagués acumulat tantes. Però, si un s’atura a pensar-ho, és lògic que en tengui un arsenal, perquè la imatge d’aquest santanyiner amb la càmera davant l’ull forma part inseparable del paisatge urbà circumstancial de la vila. A qualsevulla festa, o esdeveniment social, especialment si aglutina un component humà nombrós, hi ha en Tomeu, discretament dret a una vorera, filma qui filma. Ja no el veim, perquè el portam tan fixat en la ment, que segurament pensaríem en ell, precisament si no hi fos.

Farem dues pinzellades biogràfiques per a qui no el conegui. En Bartomeu Vidal, d’una manera més directa i familiar en Ruton (dit així perquè tenia una furgoneta amb aquest rètol propagandístic) va néixer a Santanyí l’any 1928 i feia de pagès, com els seus pares Antonina i Bartomeu. Féu el servei militar a aviació i era ell qui adobava les ràdios als oficials. L’any 1952 emigrà a l’Argentina per fer-hi feina d’electricista. Hi va romandre tres anys i allà consumia hores extraordinàries arreglant ràdios. Tornà a Mallorca el 1955 per veure la família i després retornà al país sud-americà, lloc on s’embarcà per fer de mariner. Primerament, pescava amb una embarcació petita d’un cosí seu i acabà com a patró d’una nau de trenta metres, orientada a la pesca del lluç. Començà a estudiar per ser capità de vaixell, però la cosa no va reeixir, pel fet que li exigien adoptar la nacionalitat argentina. Per les festes de Nadal de 1964 regressà a Mallorca, de manera definitiva. El vaixell va fer escala al Brasil i, com a santanyiner autèntic, va carregar-hi cent quilos de tabac, amagats dins una gelera, quan només era permès dur-ne cinc. Pagats a deu pessetes, els vengué aquí a cent i li sobraren doblers per a pagar el passatge. Va dur Nescafé per a dos anys per a la seva mare i per a ell mateix. A Santanyí, es va posar a fer feina d’electricista, tant per a particulars com també per a l’Ajuntament, presidit aleshores per Gabriel Adrover, el batle Biel, qui li encomanà el manteniment de l’enllumenat públic.

Potser molts es preguntaran per quin motiu va començar a filmar. La resposta és diàfana: les seves primeres filmacions a Mar del Plata tenien com a objectiu mostrar als santanyiners la vida, el paisatge i els avenços de l’Argentina. I, una vegada instal·lat a Santanyí de manera definitiva, allò que ja s’havia convertit en un hàbit o una afició va tenir, i té encara, continuïtat. I d’aquesta dèria de fixar en imatges en moviment qualsevol cosa del poble que tengués un mínim d’interès va néixer i es va anar congriant un arxiu voluminós, que passarà a esser part del patrimoni cultural col·lectiu, com a conseqüència de la generositat de l’autor. Els materials que l’entegren tenen tres formats diferents: analògic en 8 mm (integrat per 71 cintes); magnètic, ja sigui en 8 mm (274 cintes), o en VHS (956 cintes); i digital en DVD (301 disquets). Tot i que falta fer-ne el recompte definitiu, podem avançar, de manera aproximada, que hi ha unes 1600 pel·lícules, unes de caràcter privat, amb imatges personals, festes familiars, noces, primeres comunions…, i altres de caràcter públic, que són les que més ens interessen. D’aquestes, són destacables la processó del Corpus de 1968, la fira de 1964, els molins de Santanyí, filmats el 1969, les festes de sant Antoni de 1979 i 1982, etc. Ens farem una idea de la insistència en temes determinats si deim que hi ha 57 cintes de les festes de sant Jaume, 33 de la de sant Antoni, 26 de la fira, 24 de la festa del tondre, 18 de Setmana Santa, 16 de la festa de sant Andreu i 12 de la processó del Corpus.

És corprenedora la visió de nombroses imatges de la vila anteriors a l’arribada del turisme de masses, amb algun edifici que, potser, els joves no reconeixeran, ja que el paisatge urbà ha experimentat transformacions substancials a molts d’indrets. A tall d’exemple, podem citar el buc de la Falange, adherit a la nau lateral del Roser. Veurem el portal major de la parròquia, abans de les obres d’embelliment i el Molí Petit, que encara no era presoner de l’expansió urbana. Hi ha, pels carrers, una cridanera absència total de gent externa, pocs vehicles de quatre rodes que, quan fan acte de presència, planten davant la mirada models que avui ja són peces de museu. L’exclusiva, de l’empresa Clar, arriba, amb tota la seva còrpora, com un moble barroc, devora la Porta Murada. Més tost, es veuen bicicletes i motocicletes que fan que el poc trànsit que hi ha ocupi, encara menys, la via. Romanen, residuals, vehicles de tracció animal, com algun carretó estirat per la docilitat d’un asenet. Les feines del camp, ja en decadència, tiren les darreres coces, acompanyades dels estris tradicionals. Desfilen davant els nostres ulls les manifestacions de tot el cicle litúrgic: Nadal, amb la figura ancestral de la sibil·la, «gran foc del cel davallarà, mar, fonts i rius, tot cremarà», el solstici d’hivern de sant Antoni, els dies carnavalescs previs a la quaresma, la sobrietat de la Setmana Santa, amb l’itinerari de les cuculles per les traces fossilitzades de la muralla, la cara alegre de la Pasqua, amb cabrioles de la mare de Déu, en el començament del camí que duia a Mallorca, les catifes florals multicolors del Corpus, amb la custòdia a cobri, a diferència de la reproduïda a la finestra de les cases de Son Sard… Lluu com una migdiada de juliol el caire més alegre del nostre tarannà: corregudes de joies de l’edat terça que escala la Plaça Major, so endevinable de banda de música, el ball infernal d’en Pep Sola, la vertical parsimònia de Maria Ramis i Bernat Cinclaus, l’ufanós llenyam del cadafal, el gràcil moviment d’espigues d’Ordi Broix, les excursions de na Maria Corriola i en Joan Fogó, que declaraven la guerra oberta a l’avorriment, i tants d’altres aspectes lúdics de la nostra idiosincràsia. Bartomeu Vidal ens empelta l’encís d’un viatge al passat; ja no hi ha monges a la nostra població, ni cau el pallús entre els joncs paral·lels dels erers, ni els tres bots de la yenka sacsegen l’enrajolat. No podem evitar que una certa nostàlgia s’expansioni com una boira baixa per les andrones més estretes de la nostra ment, en copsar quasi tot el paradigma de la història musical de la nostra jovenesa, amb la visió de gent que vesteix segons els cànons de modes avui perdudes i pentina sementers de cabells tan negres com el cul de la paella, flocs de serrells que la metamorfosi sobrevinguda amb el pas de les llunes ha convertit avui en venerables brulls argentats, o ha substituït per enlluernadores pistes d’aterratge, ornamentades per un rodapeu.  Els qui carreguen més anys a l’esquena se sorprendran en veure caminar o gesticular persones entranyables que ja són ciutadans de l’altra vora de l’estany. És com si, per un moment, tornassin amb tota la vitalitat d’antany. Potser un dels valors més grans del conjunt de filmacions sigui aquest, el del component humà autòcton, cada dia més diluït dins el mosaic de la llau de visitants. Per altra banda, quedarem embadalits en observar les transformacions facials i corporals que tots patim amb els anys, car la jovenesa és efímera, tal com resa el text de la Balanguera. Alguns infants que tresquen pels carrers ja són, a hores d’ara, pares granats i florets de jovencelles, per fat i fat, han esdevingut àvies consagrades. Benhaja la vellesa!, que no hi arriba qui vol.

Volem donar les gràcies a Marina Sunyer i a Míriam Serrano, de l’empresa BrainRain Audiovisuals, per la feina de digitalització i, juntament amb Lausa, la realització del CD, a Toni Barceló, per haver posat música a algunes imatges, a Jeroni Obrador, qui hi ha posat la veu, als responsables de l’Arxiu de la Imatge i el So, del Consell  Insular de Mallorca, pel seu assessorament i la digitalització de la part analògica i a l’Ajuntament de Santanyí, per la sensibilitat demostrada a l’hora d’encobeir aquest projecte i dotar-lo de pressupost.

Finalment, a Bartomeu Vidal, i a la seva dona, per l’esplendidesa i la bona acollida amb què agombolaren la idea de la nostra associació, per la generositat de la cessió al poble d’un llegat de tant d’interès, tal vegada únic a Mallorca, i també per la santa continuïtat amb què va encistar tants d’escapolons de la nostra història més recent, les més sentides gràcies en nom de tots els qui valoram la magnitud d’aital feina, un treball que ens ha fet recobrar infàncies perdudes i que amb l’art d’una paciència inusitada ha capturat, per als santanyiners actuals i per als qui encara no són ni tan sols un projecte, instants fugissers de la nostra existència. Les paraules volen, però les imatges, com els escrits, queden.

Si voleu veure imatges del procés de catalogació de l’arxiu i de l’homenatge podeu visitar la galeria.