Vídeo de la conferència “Abans de les talaies de Can Jordi…”

Aquí teniu el vídeo de la conferència del Dr. Damià Ramis, titulada Abans de les talaies de Can Jordi. Descobrint el primers habitants de les Illes Balears, que organitzàrem ahir, al vespre, a la Casa de Cultura de ses Cases Noves. Un èxit, tant per l’assistència, com per la conferència, que fou molt entretinguda.

Conferència: Abans de les talaies de Can Jordi. Descobrint el primers habitants de les Illes Balears. de Lausa (Miquel Rigo) a Vimeo.

 

Talaies de Mallorca. Torres de defensa pels drets humans.

Ahir, a sa torre d’en Beu, vàrem participar en aquesta activitat per reivindicar la conservació del patrimoni històric i sensibilitzar la ciutadania sobre el drama que pateixen les persones refugiades.

Imatges: Joan Pinya

Si voleu veure més imatges ho podeu fer a la galeria.

Aquí en teniu un vídeo:

Talaies de Mallorca from Lausa (Sebastià Vidal) on Vimeo.

El que segueix és el text del manifest de les entitats organitzadores que es va llegir:

TALAIES DE MALLORCA

Torres de defensa pels drets humans

Manifest 2018

Ara fa tot just un any molta gent es reunia per primera vegada en resposta a la crida del professorat de l’IES Marratxí i dels membres de la Societat Balear de Matemàtiques. Centenars de persones es congregaren al voltant d’aquestes torres de defensa que delimiten el nostre territori, amb la intenció de tornar a donar-los vida després de segles d’inactivitat.

Aquest, però, no era l’únic objectiu d’aquesta iniciativa simbòlica, sinó que es va acompanyar d’una sèrie de reivindicacions: la primera, històrica, per recordar la figura del manacorí Joan Binimelis –que va ser qui va idear el sistema de senyals de què formen part les torres–; la segona, patrimonial, com un toc d’alerta sobre la situació de degradació en què es troben alguns d’aquests elements arquitectònics, i la tercera, humanitària, per reclamar, també, atenció sobre les condicions inhumanes i de privació de drets a què es veuen sotmesos milers d’éssers humans que protagonitzen allò que hem conegut com a crisi dels refugiats.

Un any després d’aquella primera acció, els fets no ens permeten ser gaire optimistes pel que fa a les nostres demandes. Hem deixat enrere l’any Binimelis, que era l’única reivindicació circumstancial, i ens trobam davant les altres reivindicacions, aquestes de caràcter estructural: la patrimonial i la humanitària.

El Consell de Mallorca ha posat fil a l’agulla pel que fa a la defensa i a la restauració del patrimoni arquitectònic, però queda molt de camí per recórrer i, en molts de casos, la degradació encara avança desgraciadament molt més ràpidament que les accions encaminades a aturar-la.

Ara bé, si en un àmbit no només no hem avançat sinó que hem anat enrere, ha estat en la qüestió dels refugiats: aturat el front de Grècia, gràcies a unes negociacions vergonyoses de la Unió Europea amb Turquia, la desesperació ha fet que aquells que cerquen una vida digna hagin optat per vies més perilloses, especialment la italiana i, de vegades, fins i tot la que té com a meta les nostres costes. La xifra de les víctimes mortals ens és desconeguda, queda enfonsada a les aigües de la mar Mediterrània, juntament amb les embarcacions i els seus ocupants.

Enguany també hem conegut les condicions d’esclavatge a què són sotmeses moltes d’aquestes persones, abans d’iniciar el seu viatge incert, a la

costa de Líbia, un altre dels països que rep compensacions de la Unió Europea per alliberar-nos del problema.

Mentrestant, els països membres de la UE incompleixen reiteradament els seus propis acords. Alguns, com Hongria i Polònia, s’hi oposen frontalment, i altres, com l’Estat espanyol, no diuen res, però fan tot el possible per no acollir la quota que els pertoca. I, per acabar-ho d’adobar, quan els refugiats aconsegueixen arribar, malgrat les traves, se’ls tracta, literalment, com a delinqüents i se’ls priva de llibertat i se’ls destina a centres d’internament.

No podem, ni volem, callar i mirar cap a una altra banda davant d’aquesta situació d’injustícia flagrant. Per això, avui ens tornam a reunir, aquesta vegada convocats pel Consell de Mallorca i amb el suport i la col·laboració del Fons Mallorquí de Solidaritat i d’Amnistia Internacional per reiterar el nostre compromís en la defensa del patrimoni històric i del caràcter universal i inalienable dels drets humans.